Cor d'Horta i Mercat

Cor d'Horta i Mercat

NO M’HO ESPERAVA .-

NO M’HO ESPERAVA .-

2 de febrer de 2012 - L'Hortenc

Des de que escric articles en aquest diari, i buscant en el lloc més profund del meu ànim, alguns cops molt crític, ho reconec, i altres més moderat i discret, no hi havia trobat fins ara un racó que em donés tanta insatisfacció política com la que visc actualment.
De forma inesperada hi he trobat un punt que en fa tornar a les vivències familiars i pròpies de molts anys enrere, sentint sensacions que pensava que mai més suportaria, a pesar de que no les tenia oblidades. Segons quines coses viscudes no es poden oblidar mai.
Sempre he tingut ben lluny del pensament transformar l’article d’aquest diari en un debat polític en favor d’uns o altres, considerant que no era el lloc oportú de fer-ho, encara que jo tingui des de sempre ben clares les meves idees i a favor de qui vaig.
Tot i això no puc abstreu-me de trencar amb la norma que jo mateix em tenia imposada i expressar ara i aquí de manera contundent que no hi ha dret en la forma que Catalunya i els catalans som tractats des dels governs de Madrid, siguin del color que siguin.
No cal precisar gaire, saben tothom des de sempre el resultat negatiu de la balança fiscal en vers de Catalunya, els greuges comparatius que patim en infraestructures i serveis en relació a altres Comunitats d’Espanya. Tot, tot junt no es pot comparar amb les imposicions que estem reben actualment, en finançaments incomplerts, en retallades de drets estatutaris i constitucionals que tenim reconeguts i que no se’ns apliquen a Catalunya perquè no ho volen els mandataris de torn.
Que no s’escudin ara en la crisi econòmica que s’està patint globalment, perquè és una mentida i són excuses de mal pagador. Cap govern espanyol no ha tingut mai la voluntat política de reconèixer que a Catalunya som diferents, no com a persones només faltaria, però si com a poble, per història, llengua i sentiment patriòtic.
Tant és així que potser seria l’hora de tornar a fer sentir les veus al carrer per a reclamar els nostres drets que no ens han estat atorgats encara ara i als que hi hauríem de tenir accés. No seria cap acte revolucionari ni molt menys, però si l’única manera de que el poble sigui escoltat, ja que les nostres institucions dites democràtiques cada dia que passa van regalant o perden pel camí la nostra legal representació concedida a través de les urnes.
Ens trobem en un moment molt crític de la nostra existència com a país, que de veritat NO M’HO ESPERAVA, i no m’agradaria que ens quedéssim amb el braços plegats. No seria bo per a ningú.
Convé una reflexió i us hi convido a fer-la, no sigui que hi arribem massa tard i ja no sigui possible obtenir un bon remei.

Els nostres socis

Fusteria Albert
DONNA
Collell
Moon Make-up Centre d'imatge, perruqueria i estètica
Euromoda
Foment Hortenc
Banús
Carregant...
x
X