Cor d'Horta

Cor d'Horta

L'Infoplant de Sedeverd: Au del Paradís

30 de juliol de 2018 - La veu del Soci

La Strelitzia és una preciosa planta perenne, coneguda popularment com Flor d'Au del Paradís, Flor d'Ocell o Ocell de foc. La Flor d'Au del Paradís, anomenada així per l'espectacularitat de les seves flors, que recorden a ocells exòtics, és nativa de sud-amèrica i dins del gènere Strelitzia, les espècies més conegudes són: 

  • Strelitzia nicolae és una espècie gran amb flors blanques i blaves. Pot  arribar als 6 metres d'altura i forma massissos que poden estendre fins a 3,5 metres. Les fulles de fins a 1,8 m. de llargada son de color verd gris.

* Aquesta Strelitzia és una de les tres espècies més grans. Les altres dos son la Strelitzia caudata i la Strelitzia alba. 

  • Strelitzia reginae és l'espècie més coneguda. Floreix a l'hivern i a la primavera, amb flors de color taronja i blau. Té una característica “llengua”, normalment de color blau i una corona de pètals que semblen el plomatge d’una au. 
  • Strelitzia júncea o Ave del Paraíso Estreta. Té la particularitat de tenir les fulles en forma d'agulla i alçades que també es desenvolupen fins a dos metres d'altura. La seva flor és molt semblant a les de la Strelitzia reginae.

El que hem de tenir en compte a l’hora de cuidar la nostra Strelitzia: 

Ubicació: a l'exterior, a ple sol.

Perquè floreixi la temperatura ha d'estar per sobre dels 10º C. i no suporta temperatures per sota dels 5º C.

És resistent al vent, de manera que es pot conrear en jardins de zones costaneres. 

Sòl: pot viure en la majoria dels sòls, però els ideals són els que estan ben drenats i tinguin un pH de 7,5. L'idoni seria una barreja de substrat de fem, terra de jardí i sorra. 

Reg: una vegada que la planta estigui assentada, pot sobreviure amb poca aigua, sobretot durant l'hivern, encara que a l'estiu caldrà regar-la amb més freqüència i en profunditat. 

Multiplicació: es propaga per divisió (molt més fàcil i ràpid) o per llavors. Les llavors cal mantenir-les en remull durant 24 hores, en aigua a temperatura ambient, i posteriorment, 30 minuts en aigua a 50-55ºC, procurant que no arribi als 60 º C les llavors s'ha de sembrar una vegada que estiguin seques. Col·locarem les llavors en sorra esterilitzada, mantenint la humitat amb una temperatura entre 20 i 30 º C. necessiten estar en la foscor total. Una vegada que les llavors hagin brollat, les trasplantarem a testos individuals. Passaran 4 anys abans de la primera floració.

Malalties i plagues: encara que és una planta molt resistent, pot patir d’algunes malalties o ser atacada per plagues, a conseqüència, la majoria de les vegades, per excés d’humitat i ambients poc airejats, com ara: 

Podridura de l'arrel: la causa el fong Fusarium moniliforme que es desenvolupa en terres amb humitat excessiva, poc airejada i amb un pH  àcid. 

Alternaria sp: és un fong que es manifesta per unes taques petites de color groc i vora fosca. Apareix en època de pluges freqüents i en ambients poc airejats. 

Ascochyta pasiflorae: ocasiona unes taques més o menys difuses i de color marró. També apareix en època de pluges freqüents i ambients poc airejats. 

Gloeosporium sp: es manifesta per unes diminutes taques negroses d'1 o 2 mil·límetres i apareix en els pètals i sèpals de la flor. Aquesta malaltia apareix quan hi ha una excessiva humitat en el cultiu. 

Pel que fa a les plagues es pot veure atacada per: 

Aranya vermella: encara que poc freqüent pot aparèixer en les èpoques de més calor. Es localitzen en el revers de les fulles, que es descoloreixen prenent un color platejat. 

Thrips: tampoc és molt freqüent. Actuen xuclant la saba a la planta i es localitzen en les fulles, sobretot en les tendres. 

Trepant d'arrels i coll: el produeix una petita eruga. És estreta, prima o amb taques de color marró en cada anell del abdomen. Els danys els realitza principalment en obrir galeries a la tija de la flor i al coll de la planta.

Cucs del sòl: Són molt voraços i els seus efectes no són visibles a primera vista. Les conseqüències són raquitisme de les plantes amb un lleuger groc de les seves fulles. 

Cotxinilles: poden atacar tant la cotxinilla cotonosa com les de cos dur. Totes elles absorbeixen la saba i com conseqüència de l'atac, el desenvolupament de la planta gairebé s'atura i el color verd es torna groc. 

Nematodes: és la plaga més important. Són cucs microscòpics que niuen a l'interior de les arrels, produint-hi tumors o agalles. Per evitar-los el millor seria aplicar un compost fresc durant la preparació del sòl de cultiu i barrejar-lo amb l’anterior per tal que les elevades temperatures de la descomposició eliminin els ous i les larves de nematodes i no regar amb aigua provinent de llocs estancats.

Més fitxes a la web de Sedeverd

Els nostres socis

Òptica 2000
DosPunts
Lluna de Paper
El gat pirata
DONNA
A Tavola !
Sedeverd
Carregant...
x
X