Cor d'Horta i Mercat

Cor d'Horta i Mercat

Bambolines: crònica d’ ”Els Pastorets” del Foment Hortenc

Bambolines: crònica d’ ”Els Pastorets” del Foment Hortenc

11 de gener de 2017 - La veu del Soci

“El Foment Hortenc us desitja un Bon Nadal i Feliç Any Nou!”. En Marc i en Guillem demanen al públic que aturi els aplaudiments per dedicar aquestes paraules a tots els assistents. L’obra ha acabat i ara els toca descansar, ja que encara queden tres representacions més d’“Els Pastorets” de Josep Maria Folch i Torres al Foment Hortenc. Ara gairebé tots marxen, però es queden aquells que veuen les obres que ningú més veu: les obres des de bambolines.

Són les 16 h en punt i el teatre està en calma. Els actors estaven convocats per les 16:30 h, tot i que alguns ja comencen a arribar. La majoria són nens que volen passar per maquillatge quan abans millor. El Foment es caracteritza per la seva aposta per la joventut, i la canalla és una part vital d’una obra com “Els Pastorets”.

A dins ja estan treballant l’Àngel i en Raimon, tots dos regidors. S’estan encarregant de preparar els decorats, de supervisar les proves de so i de comprovar el correcte funcionament del reproductor de vídeo. Aquest any, com a novetat, es passarà un vídeo dedicat a Josep Maria Folch i Torres, que fa cent anys va escriure la seva popular versió d’”Els Pastorets”. Enguany la representació fa un homenatge a l’autor català.

A l’escenari el decorat destaca molt. Es tracta de diverses peces que representen un bosc, tot plegat fet a mà. El verd, el groc i el marró es fusionen per traslladar el públic a un ambient natural. “L’escenografia va ser realitzada fa anys per un artesà i ha passat per altres teatres abans d’arribar al Foment”, explica Raimon Gandia, president de l’entitat. Tot i així, des de fora només es veu la meitat del decorat. El propi Raimon i l’Àngel preparen les altres escenografies abans de l’inici de l’obra. Representen les flames de l’infern, una església i una casa de poble, entre d’altres. Les flames estan pintades utilitzant colors com el taronja i el vermell, i juntament amb una olla, pintada també, representen l’infern. El públic veurà tots els decorats quan pertoqui, però ells, dues hores abans de començar la representació, ja les han enllestit perquè entrin en escena en el moment adequat.

Mentre a l’escenari es realitzen les proves de so i es comprova que les llums funcionin correctament, els vestidors del teatre, que estan sota l’escenari, ja són plens d’actors. Són les 16:45 h. i acaben d’arribar els dos protagonistes, en Guillem Megias, en Lluquet; i en Raül Aguilera, que fa de Satanàs. No semblen nerviosos, ens al contrari, somriuen i bromegen amb les errades que van realitzar en la representació del dia anterior. “Portem des del novembre preparant-nos”, explica Aguilera. Potser per això no estan neguitosos per l’actuació d’aquesta tarda. Però l’ambient que es respira al vestuari, on tothom riu i mira el mòbil despreocupadament, fa pensar que no hi ha forma que estiguin nerviosos. I és que estan actuant en família.

Actuar en família

L’ambient que es respira entre bambolines és desenfadat i molt familiar. Els actors grans cuiden i es fan càrrec dels més petits: els animen a sortir i els corregeixen perquè tot surti bé. D’altres fins i tot fan broma amb els actors inexperts.

-          “M’han dit que ve l’Ada Colau!”

-          “Que no, que no ve”

-          “Sí, sí, m’ho han dit”

A les bambolines succeeix tota la màgia. Mentre l’escenari s’omple d’actors que diuen les seves frases sota l’atenta mirada del públic, altres esperen per entrar a escena i els apuntadors segueixen de ben a prop l’obra des de la foscor.

El públic veu l’escenari com si fos l’únic que conforma l’obra, però a les bambolines i als vestidors es desenvolupen obres molt diferents. En la foscor de les bambolines els actors comenten detalls de l’escena, mengen i, alguns, fins i tot, es fotografien amb el mòbil. Un cop a baix, als vestidors regna un silenci que només trenca alguna rialla continguda. A través d’una pantalla els actors, maquilladors i tècnics poden seguir l’obra. A més, hi ha diverses fotocòpies de l’ordre de l’obra situats a diversos racons dels vestidors i de les bambolines, indicant les escenes de cada acte. Als dos espais es fa palès la bona sintonia que existeix entre tots els participants de l’obra. “M’ha agradat la teva versió del guió”, bromegen dos actors.

A banda dels grans protagonistes del dia, els actors, els regidors tenen un paper també vital. Entre ells es troben la Montse Cabanillas i la Montse Ferrando, apuntadores, l’Àngel, en Raimon i en Pepe. Aquest últim és l’encarregat de fer entrar els decorats més pesats i el teló, tot des del tercer pis del teatre. Es tracta d’un espai en què s’accedeix mitjançant una estreta escala situada a un costat de l’escenari amagat del públic. Realment és un accés complicat, ja que és una escala totalment vertical i alta. Un cop a dalt, en Pepe fa de tercer “apuntador”, i és que recita l’obra a mesura que avança com si fos ell qui l’ha escrit. “Porto 15 anys participant en aquesta obra”, explica. Amb ell estan dos homes més, un dels quals va fer el paper de Lluquet fa uns quants anys. Així, tothom qui forma part d’”Els Pastorets” una vegada, sembla quedar-hi involucrat per sempre.

“Els que importen són els d’avall”

A banda de tot el personal de l’obra, hi ha dues persones que tenen un paper essencial. Es tracta dels directors, l’Helena i en Manel, que durant tota la representació estan pendents de l’evolució de les escenes. Com ells mateixos expliquen, és complicat gestionar un elenc format en gran part per nens. D’una banda, l’Helena es troba al costat dret de l’escenari des de l’òptica del públic, observant molt atenta els seus actors. De l’altra, en Manel està al segon pis veient la representació des de fora i ben a prop dels encarregats del so i de la llum. Tanmateix, sembla que l’Helena té una tasca més exigent. Mentre tracta de demanar silenci als actors que esperen a bambolines, aprofita cada segon de què disposa per donar indicacions als actors principals, els quals l’escolten atentament. De fet, als entreactes agafa a en Lluquet, en Rovelló i a Satanàs i, amagats darrere el teló, xerren sobre l’evolució de l’obra. Tots tres escolten atentament la directora, que no para quieta durant tota l’obra.

Any rere any “Els Pastorets” del Foment intenten oferir als espectadors un valor afegit respecte d’altres representacions. Des de focs d’artifici fins a l’ús de trapes, i tot requereix de la feina d’uns tècnics. Amb l’ajuda del monitor de televisió i seguint l’ordre establert de l’obra, als vestidors estan els tècnics encarregats d’activar la trapa situada a l’escenari. Mitjançant aquesta sortida en Lluquet, en Rovelló i Satanàs baixaran directament del quadre al pis inferior del teatre.

L’obra avança amb normalitat i arriba el tercer acte, durant el qual en Raimon estarà a la part dreta de l’escenari des de l’òptica del públic, en una plataforma superior. Des d’aquí s’haurà de coordinar amb l’Àngel, situat a la banda oposada, per fer pujar l’arnès i situar l’àngel Gabriel per sobre l’escenari.

Mentre ho fa, reflexiona sobre tot el temps dedicat a l’obra i en l’excel·lent feina de tot el personal, però sobretot dels actors. “Per a mi l’important són els d’avall”, afirma rotundament al mateix temps que tiba la corda per pujar l’arnès. La seva dedicació i la de tots els regidors i tècnics és admirable. Tots ells fan una obra que ningú més veu, i que probablement ningú valora. Sempre, però, deixant tot el protagonisme als actors i interpretant la seva particular obra: la de bambolines.  

Adrià Lizanda

Foment Hortenc

 

 

 

 

 

Els nostres socis

Velo
Mobles Nova Indústria
Spa Urbà d'Horta
Perfumeries Marionnaud
Nautalia Viatges
Estació de servei Horta
Foment Hortenc
Carregant...
x
X